diumenge, 19 d’octubre del 2008

LECTURES VALENCIÀ MITJÀ (Curs 2008-09)

VALENCIÀ MITJÀ (Curs 2008/09)

PROPOSTA DE LECTURES

Manuscrit de mossén Gerra, Josep Franco
Entrellaça la història d’un amor secret i apassionat amb l’epopeia d’un poble lliure que s’esforça a defensar la seua dignitat i la seua manera de viure contra l’ambició d’uns invasors ferotges, convençuts que són els únics posseïdors de la veritat. Faustí Claver, narrador i protagonista involuntari d’aquesta aventura americana que va més enllà del viatge iniciàtic i de la paràbola de bon salvatge, pretén legitimar, amb la crònica d’uns fets que tingué la sort de viure, la memòria d’un passat il·lusori que, sens dubte, hauria estat molt més digne que el passat vertader.

El silenci del mariner, Toni Oliver
En un viatge pel Mediterrani, Enric Descamps, un jove estudiant de Sardenya, coneix un mariner mut que, amb l’escriptura, li narrarà una vida de captivitat dins les galeres pirates algerianes. Mitjançant el relat del vell mariner, descobrirem com era la vida a la Mediterrània al final del segle XVII: la dura existència dels esclaus remers, la famosa i temuda orde dels Cavallers de Malta, els bandolers que atemorien els mercaders...

Temps de conquesta, Enric Lluch
El 5 de setembre de 1229 una flota de més de 150 vaixells dirigida per Jaume I salpa cap a les Mallorques amb l’objectiu de conquerir-les. La novel·la ens mostra els fets històrics des de la perspectiva del jove Guillem, fill d’un ferrer a les ordres del rei en Jaume, a qui seguirà fins a la conquesta de València el 1238.

Aloma, Mercé Rodoreda
Narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel·la i Robert, el parent polític ja madur vingut d’Amèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris d’Aloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la jove a una realitat diferent de qualsevol ideal adolescent.

El perquè de tot plegat, Quim Monzó
Els trenta relats que integren aquest recull es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. Aparentment simples i esquemàtics, els recursos sintètics de Monzó són una exhibició enèrgica de mestria.


La vida en l’abisme, Ferran Torrent
És un viatge a la València dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana, malgrat haver estat declarat il·legal per un règim que agonitzava. A través de la relació entre Ferran Torrent i el Rubio podem ser testimonis de la vida d’uns personatges inefables en un ambient que no és menys: els “amarradors”, “joqueros” i “cremaors” de tota mena que poblen les partides, a més d’un llaurador ludòpata, un puta princesa i un pioner de la immigració, entre molts altres.

La pell freda, Alfred Sánchez Piñol
Reclòs en una illa solitària perduda enmig de l’oceà, un home ha de defensar-se de l’atac d’uns violents monstres marins de pell freda...

L’atles furtiu, Alfred Bosch
L'atles furtiu narra la vida de Jafudá Cresques, un cartògraf mallorquí jueu de l'Edat mitjana, que va existir de debò però de qui se saben poques coses certes. Al llarg de la narració s'assisteix a la desaparició d'un món: el dels antics calls del regne, sotmesos a una creixent violència i estigmatització. La intel·ligència i l'ofici cosmopolita de Jafudá van dotar-lo d'una singular finor d'esperit. Però la sensibilitat, el coneixement i l'ambició no eren les millors virtuts en un temps ple de prejudicis i d'intolerància. Mal vist pels seus veïns més modestos, menyspreat pels poderosos i odiat pels cristians pobres, el nostre personatge va ser víctima d'una de les pàgines més obscures del nostre passat. És una història de grans amors i grans odis, persecucions, pestes i injustícies; però també fortes fidelitats i passions exòtiques. La trama que gira a l'entorn d'una intriga al voltant dels seus mapes fa de fil conductor, i ens transporta, entre enigmes i entrebancs, pels paisatges i els personatges pintorescos de la seua època.


El noi del pijama de ratlles, John Boyne
Una novel·la sobre l’amistat a banda i banda del filat d’un camp de concentració entre un nen jueu i el fill d’un oficial nazi. L’horror de l’extermini a través de la mirada més innocent.

L’últim patriarca, Najat El Hachmi
Després de ser la nineta dels ulls de les dones de la família –primer al Marroc i ara a Catalunya-, a en Mimoun se li acaba la comèdia: la seua filla no es vol sotmetre a l’autoritat del patriarca.

3 comentaris:

Tomaset ha dit...

Bona nit.

Soc en Tomàs. Tomaset per nom de guerra. Fill d'Antella i ciutadà del món.

Des que el meu fill començà els estudis de Primària i fins ara, que ja està en E.S.O. m'he anat interessant poc a poc però sense pauses en aprofundir i conéixer millor la nostra llengua escrita.

Òbviament, parle el valencià col·loquial (i apitxat de la Ribera del Xúquer) per a moure'm pel poble. Tinc previst presentarme a les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. He entrat a la seua pàgina y he fet alguns exercicis (dictats i tests) per a fer-me una idea del nivell en què em trobe.

No puc dir que estiga molt preparat però tampoco estic verd del tot. M'he descarregat un programa que encara no he instal·lat i per tant no sé fins on en pot ajudar. Tot aquest text l'estic escriguent sense ajuda del SALT i supose que alguna falta haurè fet però vaig fent camí cap a l'eliminació total de errors.

Salutacions.

Tomaset ha dit...

Efectivament, l'he rellegit i ja n'he vist unes quantes. En fi... paciència.

M.Àngels Soler ha dit...

Hola Tomaset!
Actituds com la teua fan que la nostra llengua no es perda. Continua aprenent, llegint i, sobretot, parlant eixe valencià de la Ribera del Xúquer.
Salutacions.