dimarts, 2 de febrer de 2010

CINEMA EN CATALÀ

DOS NEGRONI
No hem de veure cinema en català
Empar Moliner

"El cinema en català el van a veure quatre gats", ha dit un dels empresaris de sales cinematogràfiques, per justificar que resulta antieconòmic subtitular o doblar les pel·lícules a la llengua de Verdaguer.
D'acord. Oblidem-nos de la llei del cinema en català, doncs. (Una llei que es posa en pràctica a tot arreu del món excepte aquí, i que consisteix a fer possible que els habitants d'un país vegin pel·lícules en la seva llengua materna.) Ho veig bé, sobretot de cara als fills dels quatre gats, que siguin menors de tres anys. Aquests menors de tres anys encara no entenen cap altra llengua que la dels seus pèrfids pares. Per això serà educatiu dur-los a veure pel·lícules de dibuixos en una llengua (de moment) desconeguda. Així comprendran, de ben petitets, que són una anormalitat. I també comprendran que hi ha poques coses més terrorífiques que veure una pel·lícula de dibuixos doblada per Emilio Aragón.
Ara bé. Fins ara a mi m'havien dit que les minories amenaçades s'havien de preservar. (Les quatre balenes que queden, els quatre gats aborígens de l'Amazones que encara no beuen coca-cola ni han estat adoptats per l'Sting o la monarquia). Però seria incongruent que es preservessin totes les minories a punt de desaparèixer del món excepte la dels que volíem cinema en català. Si s'ha d'acabar el cinema en català que també s'acabin les balenes. I, sobretot, que no ens tornin a fer anuncis que ens convencin d'anar a veure cinema espanyol i no cinema americà, "perquè el cinema americà té més quota de mercat". Home. Si les pel·lícules espanyoles que hem d'anar a veure són tan emocionants com Los amantes del círculo polar, no m'estranya.
Vull dir que, posats a deixar que la meva cultura sigui engolida per una altra cultura més gran, jo vull ser engolida per la guai: l'americana.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 48. Divendres, 29 de gener del 2010

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Independientemente de su contenido, creo que este tipo de artículos no son los más adecuados para un blog de estas características. Las ideas que expresa la autora son muy respetables, pero no son superiores a las opuestas. Dejemos de hacer política en lugares destinados a la educación lingüística. Para eso ya hay muchos otros blogs y medios de comunicación.

Ana ha dit...

Segons la meua opinió, crec que hi ha un poc d'ironia en aquest article, perô és una opinió més que cal respectar. Crec que l'important és cercar l'objectiu final de la imposició d'aquesta llei. Salutacions, Ana Mª

josejuan ha dit...

La pela o la llengua?


Bé podria ser un titular per a este cas. Perdó per esta xicoteta llicència i fer l’acudit fàcil amb el tòpic català.Es tracta de si és rendible o no, la cosa.
No sóc ni català ni valencià encara que vic a elx des de fa molt de temps i em trobe molt a gust, dita siga de pas ( no us preocupeu, no comptaré la meua vida),no sóc valencianoparlant ( encara que ara se m’exigix) i estic d’acord amb l’articulista en el dret a escoltar i veure pel·lícules en català estant a Catalunya! Pareix prou obvi. No estic tan d’acord en què els xiquets esten perdent quelcom “vitalment substancial”, de veres que no ho crec, així que, em pareixeria lògic que a Catalunya les pel·lícules, totes o no, estigueren traduïdes al català.

El meu punt de vista és otro.Es el meu rebuig de tanta imposició , prohibicions, exigències, “espentes” que ens estan donant des de “dalt”, des de fa algun temps(n´estic més fart que Mahoma de la cansalada), crec, que el sentit comú seria el camí. Si es té esta preocupació perquè no se subvenciona a algunes sales a projectar pel·lícules traduïdes?, és de veres una preocupació que té la gent del carrer? Perquè si ho és,manos a l’obra senyors de la política, però per favor, sense espentar,gràcies
jose juan

M.Àngels Soler ha dit...

Les llengües estan per a usar-les i no han de ser tema de polèmica perquè formen part de la cultura de cada parlant. Malauradament, aquesta no és la realitat que vivim. Jo no pretenc entrar en temes polítics perquè al final, acaben tacant la bellesa de les llengües. Però, si com dic, les llengües estan per a usar-les, per què és tan difícil veure una pel·lícula en valencià en un lloc on n'és llengua oficial?

Agraïsc els vostres comentaris perquè, com sabeu, la finalitat d'este bloc és la d'usar la llengua i parlar sense pèls en la llengua. Si algú pensa que este bloc és únicament per a fer un seguiment dels cursos, està molt equivocat. Ja feia temps que no penjava un article perquè el comentàreu i ja em semblava molt avorrit. Si trobeu algun article interessant per a penjar-lo i parlar-ne, envieu-me'l perquè el publique.
També vull puntualitzar que, tot i que este bloc el gestionem dos professors de valencià, no té cap tipus de vinculació amb l'UMH.

josejuan ha dit...

Ho assente molt si el meu comentari haja pogut portar a error a algun/a,no era la meua intenció. Puc dir que no pertanc a cap partit en concret i per descomptat no pretenia polemitzar,lo únic que volia dir és que sempre he odiat les imposicions ,vinguen d’on vinguen.
Salutacions afectuoses
josejuan

M.Àngels Soler ha dit...

Josejuan, crec que el teu comentari no ha ferit cap sensibilitat perquè s'entén perfectament que no ataques a ningú. A ningú ens agrada que ens imposen res. De tota manera, una reflexió: per què ha sigut quasi inexistent el nombre de pel·lícules doblades al català? per què no ha nascut de les productores (o a qui pertoque)el sentit comú d'oferir pel·lícules doblades a la llengua materna (o no) dels espectadors?

Estela ha dit...

Deixant la meua opinió a un costat sobre aquest tema, aprofite per a informar-vos de les pel.lícules que este mes podem veure al cinema ODEON d´Elx.
Pense que pot ser interessant per a apredre aquesta llengua, que crec que es l´objectiu de tots nosaltres, ja siga per obligació o per plaer.
Salutacions.

CICLO CINEMA EN VALENCIÀ DE LA UMH

Pases: 19:30 y 22:00 hores. Entrada lliure.

A LA DERIVA. Dijous 4 de març.
FLORS NEGRES. Dijous 11 de març.
BULLYING. Dijous 25 de març.

M.Àngels Soler ha dit...

Moltes gràcies, Estela. No m'havia arribat la informació d'este cicle que s'inicia per aquesta època des de fa uns anys.
Prenc nota, i ho penge a l'agenda.

Ana ha dit...

Responent a la reflexió de Mª Àngels sobre “per què ha sigut quasi inexistent el nombre de pel•lícules doblades al català”, jo pense que és molts diners per finançar una activitat que per mi perjudica al cine.
Així doncs, si volen invertir en doblatge al català, que ho facin només si es canvien alguns aspectes, perquè si el castellà que tenim ara ja devalua el cinema, aquest ho accentua encara més.
També entenc i respecto que la gran majoria de consumidors de cinema vulguin pel•lícules doblades, ja sigui per costum o perquè els és igual que baixi la qualitat mentre tinguin la comoditat d’entendre-ho tot sense problema. En aquest sentit, que a Catalunya es pugui escollir en quin idioma veure cinema em sembla molt coherent, però suposa un cost econòmic molt elevat i, sobretot, requereix abans un important replantejament.
D’altra banda, que em diguen que és per fomentar l’aprenentatge d’idiomes em sembla totalment desencertat, ja que, tot i que realment és una molt bona eina per fer-ho, crec que la gent no ha d’anar al cine a aprendre anglès, francès o alemany. La virtut del cinema en versió original és que, precisament, veus l’obra original, sense cap modificació, i per tant la pots apreciar tal com és.
Salutacions,
Ana Mª