Mor el lingüista i filòleg Joan Solà

Va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2009

Com a gran defensor del català, va divulgar el seu coneixement a través dels llibres i en premsa era articulista habitual del diari Avui, on va escriure el seu últim article setmanal el 21 d'octubre passat on s'acomiadava dels lectors

El filòleg i lingüista Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009, ha mort aquesta passada nit a Barcelona als 70 anys, segons han informat fonts de la Universitat de Barcelona (UB) i de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Solà, nascut l'any 1940 a la localitat de Bell-lloc d'Urgell, va estudiar Magisteri a Lleida, es va doctorar en Filologia Catalana a la UB i posteriorment va ampliar estudis de Lingüística General a les universitats de Reading i Exeter (Regne Unit).

Catedràtic Emèrit de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, Joan Solà va ser sempre una persona compromesa en la defensa de la llengua catalana, i va publicar una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolingüística.

També vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans, el lingüista va rebre un últim homenatge a la Universitat de Barcelona en forma de llibre, 10 textos d'homenatge (Empúries, 2010), el passat dia 20, en un acte al qual va assistir i que va aplegar diversos dels seus amics professors i lingüistes.

El catedràtic de Filologia Catalana va impartir la seva última classe, Construcció d'una sintaxi normativa. Criteris. Exemples el mes de juny passat a l'aula magna de la Facultat de Filologia de la Universitat barcelonina.

També va ser professor de Lingüística Catalana i d'altres matèries de lingüística general a diverses institucions, com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Escola de Mestres Rosa Sensat, la de Periodisme de l'Església, les universitats d'estiu de Prada i de Lleida i en la càtedra Ramon Llull de Mallorca, en els anys seixanta i setanta.

Va impulsar, va coordinar i va dirigir amb ajuda de Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya la famosa Gramàtica del Català Contemporani (Empúries), tres volums amb un total de 3.616 pàgines que descriu l'estructura de la llengua catalana en l'actualitat.

Amb Jordi Mir va dirigir l'edició de les obres completes de Pompeu Fabra, de les quals ja s'han publicat diversos dels nou volums previstos, i va editar l'obra de Joan Corominas.

Va obtenir els premis a la investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1991) i el premi d'investigació Crítica Serra d'Or per la seva obra Història de la lingüística catalana, 1775-1900.

L'any 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2009 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.

Va instar els polítics catalans, en una intervenció recent davant un ple del Parlament de Catalunya, a defensar la llengua catalana i a recuperar la seva autoestima, com a única via per tenir “una llengua rica que pot anar al costat de les altres en igualtat de condicions”.

A més de la seva extensa bibliografia també va divulgar el seu coneixement de forma més planera, mitjançant la premsa, com a articulista habitual del diari Avui., on va escriure dijous passat el seu últim article.