dimarts, 25 de setembre de 2012

Lectures Superior

Propostes de lectura per al nivell C2

Barbal, Maria, Pedra de tartera, Edicions 62 / La Magrana.
Aquesta obra narra la trajectòria vital d’una dona, des que era petita i va anar a viure amb els seus oncles fins a
l’època de la vellesa, passant per la troballa del primer amor i les desgràcies de la guerra.

Bertranpetit, Jaume i Junyent, Cristina, Viatge als orígens: una història biològica dels humans, Bromera.
Els humans som diferents genèticament, com ho som també culturalment o lingüísticament. Quines són les causes d'aquesta biodiversitat? Com es va originar la nostra espècie i com es va diversificar alhora que es dispersava geogràficament? I, encara més, quin futur ens espera com a espècie?

Cucarella, Toni, Quina lenta agonia la dels ametlers perduts. Ed. 3 i 4.
A finals dels anys seixanta, Joan experimenta l’inici de la pubertat a l’humil barri de Les Eretes de Xàtiva, on viu amb els seus pares, les seues germanes Carmeta i Maria i la seua avia Tònia. Joan recrea i descriu el món que l’envolta, d’una realitat crua, barrejant-lo amb el món màgic i sobrenatural que resideix a l’imaginari col·lectiu, poblat d’esperits, dimonis i altres éssers, als quals s’uneixen els fantasmes que ha deixat la passada guerra al camp dels vençuts.

Duran, Xavier, El cervell polièdric, Columna / Bromera.
Mostra d’obra científica que explica com va sorgir el cervell humà, els mecanismes que hi actuen, com s’emmagatzemen i recuperen els records, com actuen les drogues, quines diferències hi ha entre el cervell dels homes i el de les dones... Tot exposat amb un estil amé i entenedor.

Falcones, Ildefonso, L’església del mar.
Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en el seu moment de màxima prosperitat; ha crescut cap a la Ribera, l'humil barri dels pescadors, on els seus habitants decideixen construir, amb els diners d'uns i l'esforç d'uns altres, el temple marià més gran que hom ha conegut: Santa Maria de la Mar. Una construcció que és paral.lela a l'atzarosa història d'Arnau, un serf de la terra que fuig dels abusos d'un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure. El jove Arnau treballa com a palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l'empar de l'església de la mar, que el portarà de la misèria del fugitiu a la noblesa i la riquesa. Però en aquesta posició privilegiada també li arriba l'enveja d'altres ciutadans que ordeixen una sòrdida conjura que posa la seva vida en mans de la Inquisició... L'església del mar és una trama en la qual s'encreuen lleialtat i venjança, traïció i amor, guerra i pesta, en un món marcat per la intolerància religiosa, l'ambició material i la segregació social. Tot això converteix aquesta obra no només en una novel·la excepcional, sinó també en la més fascinant i ambiciosa recreació de la llum i les ombres de l'època feudal.

Pallarés, Marc, Ulls verds, Columna.  (us puc passar un annex del lèxic i expressions que hi apareixen)
            Amb només vint anys en Maties i l’Esperança, que estan casats, abandonen el seu poble poc després d’acabar la Guerra Civil. Els han arribat rumors sobre les intencions dels nous dirigents: sembla que tota persona no afecta al règim serà perseguida, i a en Maties, tot i haver-se mantingut al marge, se’l coneix per les seves idees pròximes a la República. Uns amics del poble que van emigrar a Veracruz en començar el conflicte els ajuden a instal·lar-s’hi. L’Esperança es mostra decidida i du la iniciativa. Al cap d’un temps, naix la seva filla Júlia. Del seu poble en saben poca cosa. L’Empar, la germana d’en Maties, s’ha casat amb un home de dretes i els escriu molt de tant en tant. Quan la Júlia és major d’edat, reben la visita de l’Empar, que proposa que la jove conega el poble. Però els temors de l’Esperança es compleixen i la Júlia es queda a Espanya a estudiar medicina.

Pedrolo, Manuel de, Trajecte final, Edicions 62.
Recull de contes que tenen en comú el joc amb les coordenades de l’espai i del temps: viatges a través del temps, existència de mons paral·lels...

Ramon, Daniel, Els gens que mengem, Bromera.
Obra que ens introdueix en el món de la biotecnologia dels aliments. L’autor ens explica de forma senzilla les tècniques utilitzades als laboratoris per a manipular els aliments i millorar-ne la qualitat. Excel·lent mostra de com enfocar de forma rigorosa el debat actual sobre els beneficis i riscs de les noves tecnologies.

Rodoreda, Mercè, La plaça del Diamant, Club Editor / Bromera.
Una dona maltractada pels avatars de l’existència viu en contínua pugna entre les ànsies de llibertat i les limitacions que li imposa la seua condició de dona.

Rodoreda, Mercè, Mirall trencat, Club Editor / Edicions 62.
Obra cabdal d’aquesta autora, és una novel·la d’una gran complexitat i bellesa, i alhora profundament tràgica, perquè és la novel·la de la vellesa i de la mort. S’hi fa una descripció profunda de la psicologia dels personatges, que de vegades apareixen distorsionats, com si vérem la seua imatge reflectida als trossos d’un mirall trencat.

Sorribes, Joan Andrés, Noverint universi
A la comarca de Morella, en ple segle XIV, una epidèmia de pesta assola pobles complets sense que els habitadors d'aquestos puguen fer-hi res. Entre la superstició i el limitat marge que els poders polítics tenen per resoldre la situació, els personatges basteixen una trama d'interessos i relacions que desvetllarà el millor o el pitjor de cadascun d'ells. Magníficament ambientada, aquesta novel·la ens transporta de ple al món medieval valencià.
Tusón, Jesús, Mal de llengües, Empúries.
Aquest llibre pretén fer-nos reflexionar sobre els prejudicis lingüístics que tenim la majoria de les persones. Hi ha una llengua especialment dotada per a cantar l’amor? I per a parlar de temes científics? Potser pensem en l’anglés com a llengua imprescindible en les cançons de rock?

Vilaplana, S., Les cendres del cavaller, Ed. Bromera.
Biografia novel·lada del cavaller valencià Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanc.




5 comentaris:

Alicia Calvo Castro ha dit...

La millor novel·la que m'he llegit en ma vida es "l'església del mar"

M.Àngels Soler ha dit...

Per a mi també ha sigut una de les millors, Alícia.

Anònim ha dit...

Hola a tots i totes, entre les propostes de lectura, crec que cal incloure l'obra de Silvestre Vilaplana "L'estany de foc". Jo la vaig llegir l'any passat i, sens dubte, us la recomane.

chiisai_kotori ha dit...

Mª Àngels que et pareix aquesta lectura? No t'amago res de Sylvia Day

chiisai_kotori ha dit...

Per cert pose ací açò perque no puc posar-ho al full de música. http://alessioarena.bandcamp.com/track/si-tant-mestimaves