dimecres, 26 de setembre de 2012

Proposta de lectures nivell C1


NIVELL MITJÀ (C1) (Curs 2013-14)

PROPOSTA DE LECTURES RECOMANADES




El silenci del mariner, Toni Oliver (Bromera)
En un viatge pel Mediterrani, Enric Descamps, un jove estudiant de Sardenya, coneix un mariner mut que, amb l’escriptura, li narrarà una vida de captivitat dins les galeres pirates algerianes. Mitjançant el relat del vell mariner, descobrirem com era la vida a la Mediterrània al final del segle XVII: la dura existència dels esclaus remers, la famosa i temuda orde dels Cavallers de Malta, els bandolers que atemorien els mercaders...

Temps de conquesta, Enric Lluch (Bromera)
El 5 de setembre de 1229 una flota de més de 150 vaixells dirigida per Jaume I salpa cap a les Mallorques amb l’objectiu de conquerir-les. La novel•la ens mostra els fets històrics des de la perspectiva del jove Guillem, fill d’un ferrer a les ordres del rei en Jaume, a qui seguirà fins a la conquesta de València el 1238.

Aloma, Mercè Rodoreda (Edicions 62)
Narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel•la i Robert, el parent polític ja madur vingut d’Amèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris d’Aloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la jove a una realitat diferent de qualsevol ideal adolescent.

Si menges una llimona sense fer ganyotes, Sergi Pàmies (Quaderns Crema)
Als vint contes d’aquesta obra s’hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L’amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l’excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i continguda, l’autor tracta de les servituds d’uns personatges vulnerables, esclaus d’unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l’acidesa amb les propietats refrescants.


Societat limitada, Ferran Torrent (Bromera)
Reflex àcid i corrosiu, amarat d’ironia, de la societat valenciana actual, emmanillada pels interessos econòmics, les trames polítiques i tota mena d’assumptes tèrbols.


L’atles furtiu, Alfred Bosch
L'atles furtiu narra la vida de Jafudá Cresques, un cartògraf mallorquí jueu de l'Edat mitjana, que va existir de debò però de qui se saben poques coses certes. Al llarg de la narració s'assisteix a la desaparició d'un món: el dels antics calls del regne, sotmesos a una creixent violència i estigmatització. La intel•ligència i l'ofici cosmopolita de Jafudá van dotar-lo d'una singular finor d'esperit. Però la sensibilitat, el coneixement i l'ambició no eren les millors virtuts en un temps ple de prejudicis i d'intolerància. Mal vist pels seus veïns més modestos, menyspreat pels poderosos i odiat pels cristians pobres, el nostre personatge va ser víctima d'una de les pàgines més obscures del nostre passat. És una història de grans amors i grans odis, persecucions, pestes i injustícies; però també fortes fidelitats i passions exòtiques. La trama que gira a l'entorn d'una intriga al voltant dels seus mapes fa de fil conductor, i ens transporta, entre enigmes i entrebancs, pels paisatges i els personatges pintorescos de la seua època.

La Salvatge, Isabel-Clara Simó (Columna)
A partir d’una original i crua recreació del mite de Pigmalió, se’ns narra la vida de Joaquim Simon, un sexagenari ric i divorciat, que decideix convertir Dorothy, una “salvatge” vinguda d’Amèrica, en una xica modèlica i perfecta segons els seus ideals maçònics. Hi apareixen reflexions sobre la interdependència afectiva, el domini vital amb pèrdua d’identitat, l’amor obsessiu....


Veu de dona, Carles Cortés (Columna)
Veu de dona és una novel·la sobre les dones. Eva, la seua protagonista, es presenta a si mateix com un testimoni dels canvis socials i culturals dels últims vuitanta anys. El record del passat és la base de les paraules que ofereix als seus néts, que escolten silenciosament les reflexions de l’àvia. La novel·la esdevé així testimoni de la crueltat de la guerra i dels difícils anys de la postguerra, després dels quals la protagonista optarà per fugir del poble i anar a treballar a la ciutat de València. Una fugida que és alhora una reafirmació de la seua pròpia condició de dona en una època on les coses no són gens fàcils. Veu de dona és un crit per la supervivència, per la reafirmació dels actes passats, per l’orgull dels vuitanta anys viscuts i sobreviscuts. Amb una gran naturalitat i espontaneïtat, el lector coneixerà l’inquietant perfil psicològic d’una dona gran que pren una existència real, amb cos i ànima, en la nostra ment. La història d’Eva, un conjunt de vivències individuals, es converteix així en un homenatge per la nostra memòria col·lectiva com a poble. Perquè, per a Eva, sense el passat no hi hauria present.

Marta dibuixa ponts, Carles Cortés (Brosquil Edicions)
Novel·la que retrata el grup generacional de l’autor. La Marta, una jove d’Alacant, una vegada acaba els seus estudis universitaris, decideix anar-se’n com a lectora a una de les universitats de Nàpols. Una decisió difícil per a una jove que intenta fugir del seu passat, dels conflictes de la infantesa i de l’adolescència. Una època marcada, sens dubte, per l’afecte sincer de la seua àvia, una dona que havia lluitat durant una època complexa de la història d’aquest país. La novel·la de Carles Cortés comença una vegada la Marta ha tornat per sempre a Alacant, després de dotze anys d’estada en la ciutat del mezzogiorno italià. Amb el record de la mort de l’àvia, construirà els ponts simbòlics de la seua memòria per tal d’entendre els motius que l’han abocada a una nova fugida, en aquest cas definitiva.

El perquè de tot plegatQuim Monzó (Quaderns Crema)
Amb una visió irònica, Monzó retrata a través de les seues pàgines totes les possibilitats de les relacions home -dona, des de la gelosia, la sinceritat, el masoquisme, la infidelitat... Amb un estil contundent i alhora magistral, Monzó es converteix en aquesta obra en un dels mestres delconte en la literatura actual.

Ulls verdsMarc Pallarés (Columna)
Amb només vint anys en Maties i l’Esperança, que estan casats, abandonen el seu poble poc després d’acabar la Guerra Civil. Els han arribat rumors sobre les intencions dels nous dirigents: sembla que tota persona no afecta al règim serà perseguida, i a en Maties, tot i haver-se mantingut al marge, se’l coneix per les seves idees pròximes a la República. Uns amics del poble que van emigrar a Veracruz en començar el conflicte els ajuden a instal·lar-s’hi. L’Esperança es mostra decidida i du la iniciativa. Al cap d’un temps, naix la seva filla Júlia. Del seu poble en saben poca cosa. L’Empar, la germana d’en Maties, s’ha casat amb un home de dretes i els escriu molt de tant en tant. Quan la Júlia és major d’edat, reben la visita de l’Empar, que proposa que la jove conega el poble. Però els temors de l’Esperança es compleixen i la Júlia es queda a Espanya a estudiar medicina.

Les cendres del cavallerSilvestre Vilaplana (Ed. Bromera)
Biografia novel·lada del cavaller valencià Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanc.