dimecres, 7 de novembre de 2012

Els menys privilegiats

Diana Irene Campello

La primera vegada que vaig arribar a Bolívia tenia la idea que hi anava a ajudar, a posar la meva voluntat i els meus coneixements al servei d’altres persones més necessitades, menys privilegiades que jo. Més tard vaig comprendre com n’estava, d’equivocada! 
Vam aterrar a Santa Cruz una matinada de novembre, humida i calorosa. Encara ens quedava més de dotze
hores de viatge fins a la destinació final, un poblet al cor de la selva amazònica. «L’hospital» és, en realitat, el centre de salut del poble. Han habilitat una sala al pis de dalt que fa també de quiròfan. Disposem d’un respirador, que funciona gairebé sempre; d’una taula de quiròfan construïda de peces soltes d’altres taules; de bona il·luminació i d’alguns armaris per col·locar els medicaments; d’una torre de laparoscòpia portada per una ONG fa uns anys; i també de material quirúrgic. Els fungibles i els medicaments els portem nosaltres en cada viatge.


(obri l'article complet)