dimarts, 19 de febrer de 2013

Majúscules i minúscules

 

- En els sobrenoms, renoms, motius, àlies i pseudònims s'escriuen amb majúscula inicial tots els noms i altres elements, tret dels articles i les preposicions que els componen. Per exemple:
Martí l'Humà
Pere III el Cerimoniós
Hergé
la Dama de Ferro
el Rei del Rock

Si aquests noms alternatius acompanyen el nom real complet de les persones, s'escriuen entre comes i en cursiva. Per exemple:
La biblioteca conté tota la filmografia de Mario Moreno, Cantinflas.
Juan Carlos Navarro, la Bomba, és un mite del bàsquet blaugrana.

Els noms populars amb què es coneix un grup de persones que pertanyen a un col·lectiu determinat s'escriuen amb minúscula (i sense cursiva), perquè de fet són noms comuns (n'hi ha que fins i tot apareixen al diccionari). Per exemple:

No podien avançar perquè els rojos havien volat el pont.
Els periquitos estan de celebració perquè han guanyat la copa.

(Optimot Fitxa 5098/2)

- Els noms dels càrrecs s'escriuen amb minúscules inicials, tant si es refereixen a la persona concreta com si es refereixen al nom genèric comú. Per exemple, per fer referència a la persona: El president de la Generalitat arribarà d'aquí a uns moments. I per designar el nom genèric: El Parlament té un president i una vicepresidenta primera.

Convé distingir la denominació del càrrec i la denominació de la institució o entitat (i els seus òrgans de gestió). Així doncs, cal escriure el conseller de Cultura, perquè Cultura és el nom del departament, o la directora general de Comunicació Estratègica, perquè Comunicació Estratègica és un òrgan de gestió. Altres exemples:

el ministre de Treball
l'alcaldessa de Santpedor

el vicepresident primer de la Diputació de Lleida
el secretari d'estat (estat en aquest cas s'escriu amb minúscula perquè forma part de la denominació genèrica del càrrec)
la magistrada Rosa Serra
un jutge de pau(Optimot Fitxa 102/3)

- Les designacions de vies urbanes i interurbanes tenen dues parts: el nom genèric de la via pública (és a dir, mots com carrer, plaça, passeig, ronda, passatge, camí, etc.) i el nom propi del lloc. El nom genèric s'escriu sempre amb minúscula inicial dins d'un text, mentre que el nom propi del lloc va amb majúscula inicial. Per exemple:
el carrer Gran
la plaça de Sant Jaume
la plaça Reial
la travessera de Gràcia
la rambla de Catalunya

Hi ha, però, algunes excepcions (poques), que són aquelles expressions en què la primera part genèrica és també el nom pròpiament dit, o bé es fa servir sola perquè pel context ja s'entén a quina via fa referència. En aquests casos el nom genèric s'escriu amb majúscula inicial perquè funciona també com a nom propi. Per exemple:

la Via Augusta
la Gran Via

la Rambla
el Passeig

Quan s'escriu l'adreça aïlladament (per exemple, en un sobre), els noms genèrics plaça, carrer, avinguda, etc., van amb majúscula inicial perquè es troben a principi de ratlla.

(Optimot Fitxa 372/4)

- S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements, tret dels articles i les preposicions, que componen el sobrenom d'un lloc històric, geopolític o geoturístic. Per exemple:

el Principat de Catalunya (per Catalunya)
la Ciutat Comtal (per Barcelona)
la Ciutat Eterna (per Roma)
el Vell Continent (per Europa)
el Nou Món (per Amèrica)
la Costa Brava
la Costa Daurada
l'Orient Mitjà
el Tercer Món

(Optimot Fitxa 791/3)