dijous, 29 d’octubre de 2015

G, J, TG, TJ



En valencià, ja, ge, gi, jo, ju tenen un so semblant al de la j anglesa (John, Jeniffer) o al de la g italiana (giro). El so de tja, tge, tgi, tjo, tju és semblant, però mai sona la t.

Regla:
                                                J +  a, o, u               TJ +  a, o, u
                                               G + e, i                     TG + e, i

jaqueta, menjar, passejar, penjar, jove, justícia, jugar...
gel, girar, girafa, gener, àngel...

JE, JI  Excepte:
  jerarquia, jeroglífic, jersei, jesuïta, majestat, jeep, jaure i derivats
  Alguns noms propis: Jesús, Jeremies, Jericó...
  Grups: -jecc- i –ject-: objecció, trajecte, projecte, injecció...


Els dígrafs tj i tg només poden aparéixer entre vocals. En este cas, podríem dubtar si escriure tj o j i tg o g. Aleshores, com sabré quina grafia és la correcta? Pots guiar-te per les següents recomanacions:

  Escrivim amb tg paraules acabades en  -atge, -etge, -otge, -utge: avantatge, coratge, formatge, fetge, metge, heretge, rellotge, ferotge, jutge... i tots els seus derivats mantindran la t. Caldrà fer alternances tg/tj segons la vocal que hi haja darrere (avantatge/avantatjar)

  Escrivim amb tj: allotjar, assetjar, calitja, desitjar, enutjar, jutjar, petjar, rebutjar, trepitjar, viatjar, pitjar (o espitjar), lletja, llebetjol, corretja, llotja, mitja, mitjà, natja, petja, platja, politja, pitjor, sutja i els seus derivats mantenen la t (tg, tj)

  Excepte: cònjuge, imaginar.