dijous, 29 d’octubre de 2015

H



La grafia H no representa, normalment, cap so: home, vehicle, història, exhibició, etc.
Per tant, no representa tampoc cap fonema en algunes grafies antigues de cognoms, darre­re de c: Benlloch, Domènech, Besalduch, Llach, Lluch, etc. que es pronuncien amb [k] final.


La lletra H representava en llatí -com actualment en anglés, alemany, etc.- un fonema aspirat. En la nostra llengua les grafies H, mantenen encara aquest valor en:
- Onomatopeies: ¡ha, ha, ha! ¡he, he, he.! ¡ahà!, ¡ehem!, etc.
- Paraules manllevades de llengües que tenen aquesta h aspirada:, Hong Kong, Hawai, Hannover, hall, etc.
No es pronuncia una H aspirada en les paraules: Hèlsinki, hàmster, hoquei, handbol, handicap. Això és important perquè l’article i la preposició de podran apostrofar-se davant d’aquestes paraules (v. tema3)

En general, moltes llengües romàniques fan un ús semblant de la grafia H. La comparació amb altres sistemes lingüístics, com ara el castellà, ens ajudarà moltes vegades a determinar­-ne l'ús. Això no obstant, cal tenir present la grafia correcta, entre altres, de les següents paraules que, de vegades, poden ser sospitoses de confusió gràfica:

ham
orxata, orxateria, orxater, etc.
hivern, hivernar, hivernacle
os, osset, ossamenta, etc.
hissar, hissada, hissem
ou, ouera, oval, ouater, etc.
harmonia, harmònic, filharmònica
Osca
ahir, despús-ahir, abans-d’ahir
truà
haca
benaurat, malaurat
huit, huitanta
cacau, cacauet, cacauera, etc.
subhasta, subhastar, subhastat.
coet, coeter, etc.
subtrahend
minuend
hexàgon, heptàmetre, hendecasíl·lab


orfe, òrfena, orfenat, etc.