dimarts, 13 de juliol del 2010

Les EOI, les retallades de grups docents i el professorat interí

Josep Manuel Esteve

Les escoles oficials d´idiomes a l´Estat espanyol oferixen un model públic per a l´ensenyament de llengües (autòctones, al·lòctones i estrangeres) únic a tot Europa. Únic, pel seu baix cost per a l´alumnat perquè no estem parlant d´acadèmies privades, i únic també per la diversitat de la seua oferta i l´oficialitat de les seues titulacions, que són contemplades en els diversos nivells de competència lingüística establerts em el MCER(Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües). Disposen de dos tipus d´alumnat, el presencial, amb dret a acudir a classe i rebre la seua oportuna avaluació contínua, i el no presencial, que es pot examinar actualment en una sola convocatòria, per a obtenir els diversos nivells de certificació vigents (bàsic, intermedi i avançat).

En l´àmbit autonòmic de la Comunitat Valenciana, la Conselleria d´Educació, a través de la Direcció General d´Ordenació Acadèmica, és qui s´encarrega de decidir quines unitats docents s´han de preservar, augmentar o disminuir, o quines escoles noves o aularis (extensions de les EOI) s´han d´obrir i, evidentment, quins idiomes s´hi han d´impartir. La Conselleria d´Educació, que vol emparar-se en el context actual de crisi econòmica, ha confós l´estalvi de recursos en matèria educativa amb l´acaçament de l´ensenyament públic, que, certament, és allò que en principi s´hauria de protegir (...).