divendres, 19 d’octubre del 2012

Accent obert o tancat?




Truquets per a accentuar gràficament les vocals e, o.

Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò,  redòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
Participi de -cloure (exclòs, conclòs, inclòs...)
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
dipòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, jóvens, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
 fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega, sénia, séquia...

*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè... i verbs de la segona conjugació acabats en -éixer/-èixer
 
Les grafies e i o representen dos sons diferents:

¡ La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

¡ La orepresenta el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la o o la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions: església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte.
Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Gracies per aquesta ajuda

Anònim ha dit...

Em costa tant això de les es i os obertes, que hi farem, sóc de Barcelona...

Moltes gràcies!

Anònim ha dit...

s'escriu "cafè".

Unknown ha dit...

Es pot escriure café i cafè, segons el dialecte. Pots comprovar-ho buscant al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i després al Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

a mi tambe em costa pero soc castellana

casarsentunez ha dit...

gràcies!

Unknown ha dit...

Algú sap com es pronuncia la "o" de "de sobte"?

M.Àngels Soler ha dit...

MonGos Ureña, la "o" de "sobte" és tancada.
Salutacions.

Anònim ha dit...

Gracies

Anònim ha dit...

Si

Fuck you ha dit...

Això no és un truquet, és memoritzar com un tonto de la mateixa forma que demaneu a tots els centres educatius de merda d'aquest país.

mariangelssoler ha dit...

La memorització és una tècnica d'estudi que, efectivament, es demana en tots els centres educatius d'aquest país i de països arreu del món.
Les normes ortogràfiques es poden memoritzar, però també és possible escriure correctament aprenent la paraula no només pel seu significat, sinó per la seua forma.
En aquesta entrada diferencie entre l'accentuació gràfica i la pronuncia (més complexa atés que el motiu és etimològic, per això es presenta explicant els contextos). L'accentuació gràfica té unes pautes que ens poden ajudar, ara bé, cal una memorització no gaire complicada. Els meus alumnes solen recórrer a regles mnemotècnies com ara fer una història breu, destrellatada i divertida. Memoritzar és bo per a la ment i pot ser divertit, segons l'enfocament que vulguem donar.

mueblesinteresantes@gmail.com ha dit...

Una pregunta, taronja perquè és obert la o?