Vas a fer la compra i mires etiquetes: evites greix de palma perquè saps
que al darrere hi ha la destrucció de boscos, et gastes un poc més en les
taronges per tal d’afavorir els agricultors valencians davant la importació de
taronges més barates des del Marroc, no compres els ous més barats perquè saps
que procedeixen de gallines engabiades i pateixen molt, t’estalvies de comprar
productes d’eixa marca que té els animals en condicions lamentables... En fi,
que te’n vas a fer la compra carregada de consciència, de compromís cap al medi
ambient, els treballadors, els animals... i la llengua. Sí, la llengua, el
valencià, el català... com el vulgues anomenar. Així és almenys en el meu cas.
Per això vaig triar fer bona part de la meua compra setmanal al Consum. Si este
supermercat es venia com a cooperativa valenciana, posava el nom dels seus
productes en castellà i en valencià i s’adreçava als seus clients en la llengua
que ells triaren, per a mi era una bona elecció i durant tot este temps havia
estat donant suport a l’únic supermercat valencià que usava el valencià en
l’envàs del producte. L’únic que veia normal el valencià. I tu, hi vas perquè
per a tu usar el valencià és una marca de distinció davant de l’amplíssima
oferta de supermercats als quals podries anar i, fins i tot, gastar un poc
menys en la cistella del mes.
