Accent obert o tancat?

Truquets per a accentuar gràficament les vocals e, o.

	Exemples	Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes	menjaré, pretén, després, camió, torró...	terròs, arròs, açò, això, allò,  redòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... Participi de -cloure (exclòs, conclòs, inclòs...)
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes	dipòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...	verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, jóvens, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles	gènere, pèrdua, memòria, València...	verbs de la 2a conj. (córrega...)  fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega, sénia, séquia...

*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè... i verbs de la segona conjugació acabats en -éixer/-èixer
 
Les grafies e i o representen dos sons diferents:

¡ La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

¡ La orepresenta el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la o o la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions: església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.

4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte.

Casos en què la o és oberta :

1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).

2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.

3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.

4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.

5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).