Exemples
|
Excepcions
|
|
La e i la o solen ser
tancades en les paraules agudes
|
menjaré, pretén, després, camió, torró...
|
terròs, arròs, açò, això, allò, redòs, ressò,
rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
Participi de -cloure (exclòs, conclòs, inclòs...) |
La e i la o solen ser
obertes en les paraules planes
|
dipòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
|
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, jóvens, llépol, préstec, feréstec, préssec...
|
La e i la o solen ser
obertes en la majoria de paraules esdrúixoles
|
gènere, pèrdua, memòria, València...
|
verbs de la 2a conj. (córrega...)
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega, sénia, séquia... |
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè... i verbs de la segona conjugació acabats en -éixer/-èixer
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
¡ La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
¡ La orepresenta el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la o o la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden
pronunciar de dues formes diferents, com
sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó
tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací
tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant
de síl·labes que duguen una i o una u: premi,
incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant
de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra,
verd.
3. Quasi
tots els mots esdrúixols: ciència,
potència, gènesi,
presència, molècula
(excepcions: església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els
mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o
tancada.
4. Les
paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i
-epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte.
Casos en
què la o és oberta :
1. Davant
de les vocals i i u: Alcoi,
heroi, oli, dijous, prou, mòdul
(excepcions: coix i els acabats en
-oix, jou, tou, pou i
sou→del verb ser).
2. Quasi
tots els mots esdrúixols: història,
memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els
mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o
tancada.
3. En
paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En
alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i
compostos.
5. En alguna de les
terminacions següents: -oc/oca, -ofa,
-oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa,
-ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola
(excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa,
pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
13 comentaris:
Gracies per aquesta ajuda
Em costa tant això de les es i os obertes, que hi farem, sóc de Barcelona...
Moltes gràcies!
s'escriu "cafè".
Es pot escriure café i cafè, segons el dialecte. Pots comprovar-ho buscant al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i després al Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Salutacions cordials.
a mi tambe em costa pero soc castellana
gràcies!
Algú sap com es pronuncia la "o" de "de sobte"?
MonGos Ureña, la "o" de "sobte" és tancada.
Salutacions.
Gracies
Si
Això no és un truquet, és memoritzar com un tonto de la mateixa forma que demaneu a tots els centres educatius de merda d'aquest país.
La memorització és una tècnica d'estudi que, efectivament, es demana en tots els centres educatius d'aquest país i de països arreu del món.
Les normes ortogràfiques es poden memoritzar, però també és possible escriure correctament aprenent la paraula no només pel seu significat, sinó per la seua forma.
En aquesta entrada diferencie entre l'accentuació gràfica i la pronuncia (més complexa atés que el motiu és etimològic, per això es presenta explicant els contextos). L'accentuació gràfica té unes pautes que ens poden ajudar, ara bé, cal una memorització no gaire complicada. Els meus alumnes solen recórrer a regles mnemotècnies com ara fer una història breu, destrellatada i divertida. Memoritzar és bo per a la ment i pot ser divertit, segons l'enfocament que vulguem donar.
Una pregunta, taronja perquè és obert la o?
Publica un comentari a l'entrada