1. Les locucions
Les locucions són grups de paraules amb un sentit unitari que es poden substituir per una paraula. Així, es classifiquen segons la categoria gramatical que representen i poden exercir les mateixes funcions sintàctiques que aquesta.
Nominals
o substantives
|
Es creen a partir d’un nom o un sintagma
lexicalitzat
|
mà d’obra,
peu d’atleta, rata de biblioteca, memòria d’elefant...
|
Adjectives
|
Tenen com a nucli un adjectiu, que pot anar
acompanyat d’un complement preposicional o un comparatiu.
|
dur de
cor, de bona pasta, mort de set, mort de fam, net com una patena, com una
bassa d’oli...
|
Verbals
|
Tenen com a nucli un verb, per tant poden
fer les mateixes funcions que aquesta categoria.
|
donar veus,
tindre por, abaixar les armes, alçar el teló, passar per alt...
|
Adverbials
|
El significat global d’aquestes locucions
equival a un adverbi.
|
de pressa,
de franc, de gaidó, fil per randa, de fit a fit, a la babalà, en paus...
|
Conjuntives
|
Fan la mateixa funció que una conjunció.
|
tot i
que, a fi que, és a dir, d’ençà que, per tant...
|
Prepositives
|
El significat d’aquestes locucions equival a
una preposició.
|
a causa
de, gràcies a, al llarg de, per tal de, a força de...
|
2. Les frases fetes
Les frases fetes són expressions estereotipades que tenen un verb com a nucli, per això es poden confondre amb les locucions verbals. Les frases fetes tenen un significat global que no es pot deduir del significat parcial de les paraules que les formen. L'ús al llarg del temps ha fixat aquestes expressions i les ha fet conegudes entre els parlants (fer fàstic, fer costat, fer tard, tindre mà esquerra, tindre fums, tindre en compte, portar a terme, portar cua, ser un tros de pa, ser del cas, anar de buit, anar a pams, anar fent, anar de cap...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada