Per saber quan s'han d'apostrofar els articles definits
el i la o la preposició de davant les sigles i els
acrònims, cal tenir en compte que n'hi ha de dos tipus: les sigles i els
acrònims que es pronuncien com a mots (per exemple, IVA o
INCAVI) i les sigles que es llegeixen lletra per lletra (per exemple,
UGT).
PRONUNCIACIÓ SIL·LÀBICA
En el cas de les sigles i els acrònims que es llegeixen com qualsevol altra paraula, els articles el i la i la preposició de s'apostrofen o no d'acord amb les regles generals d'apostrofació dels mots sencers:
el PIB (igual com escrivim el pigment)
l'IVA (igual que l'imperi)
la NASA (igual que la natació)
l'UCI (igual que l'ungla)
la UFEC (igual que la universitat)
la UEFA (igual que la uabaïna)
de RENFE (igual que de rebot)
d'IVA (igual que d'inversió)
PRONUNCIACIÓ LLETREJADA
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra per lletra, si la sigla comença amb vocal, també es fa servir l'apòstrof d'acord amb la regla general. Cal tenir en compte que l'accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra:
l'IPC
l'OAP
l'A-7
la UPCla IBM
la ITV
d'ADN
d'UGT
Si la sigla es llegeix lletra per lletra i comença amb un so consonàntic (per exemple, DNI, de-ena-i), no es fa l'apostrofació:
el DNI
la BBC
de DDT
Però si el nom de la primera consonant comença amb vocal (per exemple, FMI, efa-ema-i), sí que s'apostrofa, tant els articles el i la com la preposició de:
l'FMI
l'SPD
l'NBA
l'N-II
d'FM
PRONUNCIACIÓ COMBINADA
En el cas de les sigles que es pronuncien combinant la pronunciació sil·làbica amb la pronunciació lletrejada, se segueix el criteri de les lletrejades:
el PCUS (el pe-cus)
l'MPOC (l'ema-poc)
la BDOL (la be-dol)
PRONUNCIACIÓ DESPLEGADA
Quan una sigla es pronuncia desplegant-la hem d'apostrofar o no considerant el desplegament, i no la grafia de la sigla:
la LECr (la Llei d'enjudiciament criminal)
el TSJC (el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya)
de CCOO (de Comissions Obreres)
PRONUNCIACIÓ I GRAFIA
A l'hora de pronunciar una sigla o un acrònim i d'escriure l'article definit o la preposició de que els precedeixen, una pronúncia pot condicionar el criteri d'apostrofació i una grafia pot condicionar un o altre tipus de lectura.
Per exemple, davant de sigles que comencen amb i o u seguides de vocal, com ara IESE (Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa), es poden donar dues pronunciacions diferents. Si es pronuncien amb la i o la u semiconsonàntiques, no s'ha d'apostrofar l'article masculí el ni la preposició de; però si es pronuncien amb la i o la u vocàliques, sí que cal apostrofar-los:
el IESE (el ie-se)
l'IESE (l'i-e-se)
També podem llegir la denominació desplegada: l'IESE (l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa).
Un altre cas pot ser el d'una sigla com SNL darrere de l'article definit. Si es vol que es llegeixi la denominació desplegada, no s'ha de fer l'apostrofació; en canvi, si es vol que es llegeixi lletrejada, s'haurà d'apostrofar l'article:
el SNL (el Servei de Normalització Lingüística)
l'SNL (l'essa-ena-ela)
PRONUNCIACIÓ SIL·LÀBICA
En el cas de les sigles i els acrònims que es llegeixen com qualsevol altra paraula, els articles el i la i la preposició de s'apostrofen o no d'acord amb les regles generals d'apostrofació dels mots sencers:
el PIB (igual com escrivim el pigment)
l'IVA (igual que l'imperi)
la NASA (igual que la natació)
l'UCI (igual que l'ungla)
la UFEC (igual que la universitat)
la UEFA (igual que la uabaïna)
de RENFE (igual que de rebot)
d'IVA (igual que d'inversió)
PRONUNCIACIÓ LLETREJADA
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra per lletra, si la sigla comença amb vocal, també es fa servir l'apòstrof d'acord amb la regla general. Cal tenir en compte que l'accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra:
l'IPC
l'OAP
l'A-7
la UPCla IBM
la ITV
d'ADN
d'UGT
Si la sigla es llegeix lletra per lletra i comença amb un so consonàntic (per exemple, DNI, de-ena-i), no es fa l'apostrofació:
el DNI
la BBC
de DDT
Però si el nom de la primera consonant comença amb vocal (per exemple, FMI, efa-ema-i), sí que s'apostrofa, tant els articles el i la com la preposició de:
l'FMI
l'SPD
l'NBA
l'N-II
d'FM
PRONUNCIACIÓ COMBINADA
En el cas de les sigles que es pronuncien combinant la pronunciació sil·làbica amb la pronunciació lletrejada, se segueix el criteri de les lletrejades:
el PCUS (el pe-cus)
l'MPOC (l'ema-poc)
la BDOL (la be-dol)
PRONUNCIACIÓ DESPLEGADA
Quan una sigla es pronuncia desplegant-la hem d'apostrofar o no considerant el desplegament, i no la grafia de la sigla:
la LECr (la Llei d'enjudiciament criminal)
el TSJC (el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya)
de CCOO (de Comissions Obreres)
PRONUNCIACIÓ I GRAFIA
A l'hora de pronunciar una sigla o un acrònim i d'escriure l'article definit o la preposició de que els precedeixen, una pronúncia pot condicionar el criteri d'apostrofació i una grafia pot condicionar un o altre tipus de lectura.
Per exemple, davant de sigles que comencen amb i o u seguides de vocal, com ara IESE (Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa), es poden donar dues pronunciacions diferents. Si es pronuncien amb la i o la u semiconsonàntiques, no s'ha d'apostrofar l'article masculí el ni la preposició de; però si es pronuncien amb la i o la u vocàliques, sí que cal apostrofar-los:
el IESE (el ie-se)
l'IESE (l'i-e-se)
També podem llegir la denominació desplegada: l'IESE (l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa).
Un altre cas pot ser el d'una sigla com SNL darrere de l'article definit. Si es vol que es llegeixi la denominació desplegada, no s'ha de fer l'apostrofació; en canvi, si es vol que es llegeixi lletrejada, s'haurà d'apostrofar l'article:
el SNL (el Servei de Normalització Lingüística)
l'SNL (l'essa-ena-ela)
Optimot Fitxa 343/6
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada