La ela geminada (l·l) no és més que la pronúncia de dues
eles juntes. Quan pronunciem la paraula “novel·la”, la ela sona igual que quan
diem “el lavabo”. No existeixen unes normes per a escriure la ela geminada. No
obstant això, t’oferim casos en què sol escriure’s:
Escrivim
L·L
-En un gran nombre de cultismes presos del llatí,
sobretot els que comencen per:
al·l: al·ludir, al·literació, al·legoria, etc. il·l-: il·lusió, il·legal, il·legítim, etc.
col·l-: col·legi,
col·locar, col·lecció, etc. gal·l: gal·les, gal·licisme, etc.
mil·l: mil·lenari,
mil·lèsima, etc. sil·l: sil·logisme,
síl·laba, etc.
|
-En paraules acabades en: el·la: mortadel·la,
novel·la, etc il·la: goril·la,
clorofil·la, etc
il·lar: cavil·lar,
destil·lar, etc.
|
-En paraules cultes que tenen un altre mot relacionat,
d’evolució popular, amb ll: metàl·lic
(metall), axil·lar (aixella), cerebel·lós (cervell), ampul·lós (ampolla),
al·liaci (all), pel·lícula (pell), novel·la (novell), etc.
|
- En algunes altres paraules com: anul·lar, apel·lar, bèl·lic, cal·ligrafia, corol·la, el·lipse,
excel·lent, fal·lus, goril·la, hel·lènic, idíl·lic, imbecil·litat,
instal·lació, intel·ligent, libèl·lula, medul·la, mol·lusc, nul·la, pàl·lid,
paral·lel, pel·lícula, pol·len, pol·lució, rebel·lia, satèl·lit, sol·licitar,
tranquil·litat, etc.
|
TL
Escrivim TL en unes poques paraules d'evolució popular:
butla, motle,
atleta, atlas, atlàntic, ametla, espatla, batle, guatla, etc.
TLL
La grafia TLL representa el so geminat de la lateral
palatal: rotllo, enrotllar, ratlla,
ratllar, bitllet, butlletí, desenrotllar, etc.
L / LL
En l'evolució de la nostra llengua, el
més normal és que les paraules que en llatí començaven amb L, hagen donat LL:
de LUNA > lluna, de LUPUS > llop, etc
En alguns casos, però, paral·lelament a
la paraula d’evolució popular (amb LL- inicial) en tenim una altra d'origen
culte que, com en llatí, comença amb L-. Cal tenir-ho ben present i no palatalitzar
la inicial d'aquests mots (lingüística,
literatura...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada