P, T, C, B, D, G

S’anomenen oclusives aquelles consonants que produeixen una oclusió a l’hora de pronunciar-les, l’aire queda retingut i després ix de colp. Són oclusives: p, t, c, b, d, g.

Per a recordar-les recorrem a les paraules petaca i bodega. 

La dificultat ortogràfica d’estes consonants es produeix a final de síl·laba i al final de paraula perquè en estos casos la b sona com la p; la d sona com la t i la g sona com la c /k/.

escrivim           B     D    G    

pronunciem    P     T     C     

Observa com sonen i com s’escriuen:

nap, club / tot, fred / sac, fang

Si sonen igual i es poden escriure de forma diferent, com sabré com s’han d’escriure? Ací tens unes regles que et podran ajudar:

1. Si davant hi ha una vocal tònica, escriurem P, T o C: nap, bullit, poc.

2. Si davant hi ha una vocal àtona o una consonant ens fixarem en el so que tenen les paraules derivades per a escriure p, t, c, b, d, g:

polp, polpet	amarg, amarga
sort, sortejar	verd, verda
sord, sordesa	diàleg, dialogar
mèdic, medicament	glop, glopejar
perd, pèrdua	mèrit, meritós

No feu derivats si hi ha vocal tònica, si no, us podríeu equivocar:

llop, lloba     amic, amiga

3. Hi ha sufixos que s’escriuen d’una forma determinada, independentment de si porten vocal tònica.

¡ -itud, -etud:    acte > actitud         inquiet > inquietud.

¡ -gog: pedagog, demagog

¡ La primera persona singular (jo) del present d’indicatiu d’alguns verbs: jo tinc, jo vinc, jo dic, jo estenc, jo aprenc...

4. Excepcions:

adob, aljub, tub, cub, club, Carib

fred, fluid, sud, Alfred, David, Madrid...

espàrrec, préssec, estrateg, zig-zag, buldog, mag, ànec, aràbic, càrrec, encàrrec, espàrrec, fàstic, mànec, feréstec...