"fins" o "fins a" ?

Les preposicions des de i fins a assenyalen respectivament el punt inicial i el punt final d’un moviment o d’un període temporal, solen aparéixer en correlació:

Anàren des del Sénia fins al Segura.
Treballarem des de les tres fins a les cinc.

 La preposició fins a es redueix a fins en alguns casos.

¡ Amb un valor espacial, s’usa fins a quan també és possible a, i fins en aquells casos en què com a alternativa no s’usaria cap preposició.

Anirem a casa  / Anirem fins a casa.

Anirem allí   /  Anirem fins allí.
Hem arribat (a) on hem pogut   /   Hem arribat fins (a) on hem pogut.

 A més:

fins a	fins
Dates exactes: Estarà de vacances fins al 31 d’agost.	Quan alterna amb fins i tot: Fins tu ho sabries fer = Fins i tot tu ho sabries fer.
Quan no és ni de temps ni de lloc: Van intentar reconciliar-se fins a quatre vegades. No sé fins a quin punt creure’l.	Davant de: - ahir, demà, ara, enguany - sintagmes preposicionals - que (conjunció) - fer Fins ara. No començarem l’obra fins demà. Fins d’ací a una setmana no es reuniran. No pararà fins que ho aconseguisca. Fins fa poc no tenia notícies seues.