Manifest de la vaga en educació 9M

Manifest llegit hui a Elx i a Alacant en motiu de la jornada de vaga en l'ensenyament públic.

MANIFEST VAGA 9M

 Bona vesprada a totes i tots els que volem participar activament en el canvi educatiu que volem, tant els que esteu ací com els que no heu pogut assistir-hi.

Hem vingut fins ací per deixar patent nostra rotunda oposició a la intenció del Govern d’Espanya i del ministre d’Educació Juan Ignacio Wert de promulgar la mal anomenada Llei de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), l’avantprojecte de la qual el Consell de Ministres vol aprovar aquesta setmana. Una vegada més el govern del PP vol imposar el seu concepte de qualitat com a sinònim de selecció, de segregació, de diferenciació, acompanyat d’una brutal retallada de recursos en el sistema educatiu sense precedents al nostre país. Volem una educació integradora, que compense les desigualtats i enfocada cap a la formació integral del màxim nombre dels alumnes.

No és possible que s'anomene qualitat a l’augment d’alumnes per aula, a la reducció de desdoblaments, i a l’eliminació d’un gran nombre de grups i de professorat amb l’últim arranjament escolar, que se suma a les supressions d’anys anteriors. No és possible que es parle d’una llei qualitat quan cada vegada s’inverteix menys en educació, inclús per davall dels índex de la UE i de l’OCEDE.

 

Per a combatre el fracàs i l’absentisme escolar no necessitem canviar les lleis educatives cada quatre anys. Necessitem un pacte social per l’educació que partisca d’una anàlisi seriosa i assossegada amb la comunitat educativa, que partisca de les nostres deficiències, i que determine les necessitats de recursos tant materials com humans i jurídics si foren necessaris.

 

No volem una llei que segrega alumnes per sexes i separa centres educatius en funció d’una mal entesa “excel·lència educativa”. Una llei que reestableix les revàlides com a mètode de selecció, que converteix l’ensenyament en una carrera d’obstacles, en compte d’un procés de maduració i enriquiment personal que porte a una millor comprensió i coneixement del món on ens ha tocat viure.

 

No volem una llei que ens furta el dret de participar efectivament en el control i gestió dels centres educatius. Una llei que converteix el director en gerent i l’educació en mercaderia objecte de negoci, dels quals  i els pares, mares i alumnes serien mers consumidors. Els pares, les mares, el professorat, l'alumnat i el personal no docent volem participar, efectivament, en el govern dels centres educatius.

 

No volem cap control control ideològic i polític als centres educatius. Ja estem veient un control en la inspecció educativa, en les direccions i en el professorat (i quan no els té controlats, els té amenaçats),  un control que es reforçarà amb la LOMQE.

 

No volem una llei que recentralitza el currículum i resta competències a les comunitats autònomes. Menysprea les llengües cooficials convertint-les en matèries “d’especialitat”, com deia en l’anterior projecte, i “de lliure configuració autonòmica”, ara. Perquè són també matèries troncals i han de formar part d’un programa trinlingüe real, ja que obrin portes a l’aprenentatge d’altres llengües i també obrin portes en l’àmbit laboral i social.

 

No volem que es potencie la religió a l’escola i que s’elimine Educació per a la Ciutadania, com si l'alumnat de religió no haguera d’aprendre els valors culturals, socials i ètics, cosa que ara ha deixat ben clara el dictamen del Consell d’Estat.

 

No volem una llei que s’oblida del caràcter gratuït de les etapes no obligatòries de l’ensenyament i del caràcter educatiu del primer cicle de l’educació infantil. No volem una llei que posa entrebancs econòmics a les classes treballadores a l’hora d’accedir a la universitat amb una pujada de taxes desproporcionada que ha obligat a molts estudiants a deixar les seues carreres per no tenir mitjans per a pagar-les. L’encariment de la universitat pública i la supressió i reducció de beques fan que s’accentuen les diferències socials de manera que només puguen obtenir títols universitaris els fills de les famíles amb més recursos, com fa 30 anys.

 

La Conselleria, seguint la idea de les revàlides del ministre Wert, canvia els seus criteris i valorarà els docents segons els exàmens d’oposicions, i deixarà de banda l’experiència, el mèrit i la capacitat que el professorat interí ha demostrat de sobra. Trenca, per tant, l’acord vigent fins ara. Més de 5.200 docents interins amb experiència, qualificats i compromesos amb l’ensenyament podran ser substituïts per personal sense experiència. Açò implica una davallada de la qualitat del nostre sistema educatiu públic i perjudicarà seriosament el nostre alumnat.

 

La nostra comunitat és el laboratori de la Llei Wert amb l’aplicació, entre altres qüestions, del districte únic que estableix un rànquing i especialització de centres amb la falsa teoria de la llibertat d’elecció de centres per als pares i mares, quan en realitat és simplement la llibertat de sol·licitar, però no d’accedir-hi. Volem una xarxa pública amb la millor qualitat possible per a tots els centres. Volem qualitat universal no qualitat selectiva.

 

Tampoc podem oblidar, els impagaments de les ajudes als centres i a les famílies que suposen un maldecap afegit a la tasca de la direcció i a l’economia de les famílies. Ens deuen, des del curs passat, ajudes en llibres, transport i menjador escolar, cosa que converteixen el sistema d’ajudes en paper mullat. Aquests impagaments faran que, per exemple, el menjador del centre alacantí CAES Isla de Tabarca haja de tancar.

 

Finalment, no podem oblidar l’abandonament de la política de construcció i adequació de centres que al País Valencià està produint  accidents per caiguda d’elements constructius com ara l’Hispanitat de Santa Pola. El Príncipe d’Espanya a Rojales en situació de deteriorament perillós. L'IES Playa Flamenca d’Oriola Costa, el Manjón Cervantes d’Alacant, el Bracal de Muro, el Gasparot i l'ESquerdo a La Vila Joiosa... són exemples, entre molts altres, d’aquesta inquietant situació.

 

Per totes aquestes raons, i parafrasejant el Raimon, DIGUEM NO :

 

NO A LA LLEI WERT, NO A LES RETALLADES, NO A l’ACOMIADAMENT DEL PROFESSORAT. PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, LAICA, DE QUALITAT I EN VALENCIÀ.