dimarts, 3 de novembre del 2015

Preposició "de"



DE

! Expressions:
Aquesta moto és diferent de l’altra que hem vist.
Aquest assumpte escapa del control polític.
Vull fer esment/menció de tots els meus amics.
La cuina fa olor de gas.
Tinc por de la foscor.
T’hi acompanyaré de gust.
Seien entorn del foc.
Va traure profit de la situació.

dijous, 29 d’octubre del 2015

G, J, TG, TJ



En valencià, ja, ge, gi, jo, ju tenen un so semblant al de la j anglesa (John, Jeniffer) o al de la g italiana (giro). El so de tja, tge, tgi, tjo, tju és semblant, però mai sona la t.

P, T, C, B, D, G



S’anomenen oclusives aquelles consonants que produeixen una oclusió a l’hora de pronunciar-les, l’aire queda retingut i després ix de colp. Són oclusives: p, t, c, b, d, g.
Per a recordar-les recorrem a les paraules petaca i bodega. 

H



La grafia H no representa, normalment, cap so: home, vehicle, història, exhibició, etc.
Per tant, no representa tampoc cap fonema en algunes grafies antigues de cognoms, darre­re de c: Benlloch, Domènech, Besalduch, Llach, Lluch, etc. que es pronuncien amb [k] final.

L, LL, L·L, TL, TLL



La ela geminada (l·l) no és més que la pronúncia de dues eles juntes. Quan pronunciem la paraula “novel·la”, la ela sona igual que quan diem “el lavabo”. No existeixen unes normes per a escriure la ela geminada. No obstant això, t’oferim casos en què sol escriure’s:

divendres, 23 d’octubre del 2015

AVÍS

Hem habilitat 3 pestanyes per als estudiants dels cursos de valencià:

Cursos de 72 hores: consulteu les pestanyes "Mitjà C1" i "Superior C2".
Cursos preparatoris JQCV: consultteu la pestanya de "Recursos".

En "Recursos" teniu diversos enllaços amb consells per tal de treballar les quatre destreses i practicar els coneixements lexicogramaticals.

dilluns, 19 d’octubre del 2015

Proposta de redacció C1 i C2

Proposta de redacció per als cursos anuals de valencià.

Nivell C1: Mira el vídeo i fes una redacció de 250 paraules: Com podem contribuir a fer un món més sostenible?

Nivell C2: Llig l'article i fes una redacció de 300 paraules sobre el tema.

dijous, 15 d’octubre del 2015

L'apòstrof i la contracció. Remarques



A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:

a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:

            el participi de establir
            el plural de home

b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples:
           
va qualificar el fet d’“inaudit”                             el director de l’Hola
            el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’                l’últim número d’El Punt

c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:

            l’1 de setembre          l’ap. 4 de l’art. 12        l’Hble. Conseller de Salut
l’XI Congrés de Farmacologia    un premi d’11 milions d’euros      

d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:

la UNESCO    la UEFA       l’IVA         l’IBI

e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem  les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u  representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):

 l’AVL             l’ONG            l’FM                l’LSD
la UMH  (U= universitat la universitat)                    la ILP (la iniciativa)  
la UGT (U= unió, la unió)                                         la UE (la unió)
la IBM          la ITV

f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de):
            el speaker     o         l’speaker
            la schola cantorum
            una sessió de striptease

g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)

h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:
Ve d’El Corte Inglés.
Una obra d'Els Joglars.

divendres, 4 de setembre del 2015

Cursos de valencià UMH

El dilluns 7 de setembre s'obri la matrícula per als cursos de valencià del Laboratori d'Idiomes de la UMH.

Entra ACÍ i informa't de les novetats.
http://www.idiomasumh.es/valenciano

dimarts, 28 de juliol del 2015

Aules exàmens (cursos de juliol i recuperacions)



PROVES DE VALENCIÀ
Aules proves de recuperació, cursos de juliol

 PART ESCRITA
30 de juliol a les 9.30h
Alumnes dels grups  dels professors
Aula
Encarregat d’aula
JULIOL
C1 juliol

Marisa Lozano
Lliris
1.6
Santi Quiles
Ramon Guilabert
Joan Andreu
1.7
Lliris
Santi Quiles
Alícia Mollà
1.8
Alícia Mollà
C2 juliol

Marta Tortosa
M.Àngels Soler
0.4
Marta Tortosa
RECUPERACIONS
C1
cognoms de la A-M
1.1
Ramon Guilabert 
Joan Andreu
cognoms de la M-A
1.2
Marisa Lozano                Miquel Navarro



C2 i C1




C2 recuperació
0.3
Carles Barquero
B1 recuperació
0.3
Carles Barquero