Escola Valenciana insta a recuperar l’esperit de consens de les Normes de Castelló després del greu atac a la llengua de l’avantprojecte Wert

Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana: “Al ministre Wert li demanem seny i que retire aquest avantprojecte que fa retrocedir fins a èpoques pre-democràtiques la competència lingüística de l’alumnat en les llengües cooficials”

Després de fer una anàlisi acurada del document que ha presentat el ministre José Ignacio Wert, des d'Escola Valenciana es considera que l'avantprojecte és un atac directe al bilingüisme del sistema educatiu valencià, un atac al desenvolupament d'un plurilingüisme valencià que assegure la competència lingüística en la nostra llengua.

L'avantprojecte prohibeix la immersió lingüística en valencià i obliga a augmentar la docència en castellà d'àrees no lingüístiques. Les assignatures passen a dividir-se en troncals, específiques i d'especialitat. La nostra llengua queda relegada a assignatura d'especialitat, a un nivell d'obligatorietat menor que altres com Religió.

El nou esborrany de la llei educativa de Wert suposa un atac greu contra el valencià i en retrotrau l’ensenyament a l’època de la transició

Davant el nou esborrany de la “Llei de millora de la qualitat educativa” que impulsa el ministre d’Educació José Ignació Wert, la Junta Directiva d’El Tempir considera que és una proposta que pretén la residualització de l’ensenyament del valencià dins l’actual sistema educatiu, ja que permet categoritzar-la com a llengua d’especialitat per darrere de la llengua castellana i la primera llengua estrangera (que són considerades troncals), i la segona llengua estrangera (que rep la classificació de llengua específica). Això suposa que per a obtenir el títol d’ESO ja no farà falta que l’alumnat s’examine de valencià. Per tant, aquesta nova proposta converteix el valencià en una llengua optativa, cosa que en retrotraurà l’ensenyament a l’època de la transició democràtica, ara que ja quasi han transcorregut trenta anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) el 1983.

(continua llegint en El Tempir d'Elx)

Llegendes urbanes

Has sentit parlar alguna vegada de...

- Caimans a les clavegueres de Nova York
- No hi ha enterraments de xinesos
- Distribució de droga a l'eixida de les escoles en forma de calcomanies
- Un musulmà agraït informa d'un possible atemptat terrorista d'Al-Qaida
- El donant involuntari de renyó

Ací podeu gaudir del programa Llegendes urbanes de TV3

I ací podreu llegir-ne algunes

Gràcies, companys d'Alacant

La “revolta” dels examinadors de valencià d'Elx s'estén a Alacant

Han fet públic un comunicat en el que es solidaritzen amb els “companys d'Elx” i on expliquen que comparteixen els motius de la protesta
La Conselleria recluta esquirols en altres tribunals
(vés a la notícia)

Què és la llei Wert?

La Coordinadora de Professorat Interín (CPI) organitza una xerrada-debat sobre la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE)

 

"La LOMCE y sus consecuencias en el sistema educativo"

a càrrec de Francesc Cerdà, membre de la CPI

Dimarts 27 de novembre a les 18:00h
IES Cavanilles d'Alacant

Vine i participa. El futur de l'educació està en joc.

Una reforma antieducativa

Fernando J. López del bloc Eso de la Eso

La reforma que se nos avecina no se puede calificar de educativa. Porque no se puede considerar que sea educativo suprimir el Bachillerato de Artes Escénicas, ni acabar con asignaturas como Ciudadanía, Ética, Ciencias del Mundo Contemporáneo o Cultura Clásica. A cambio, sin embargo, se mantienen intactos los privilegios de la iglesia católica, de modo que seguiremos financiando -con dinero de todos- la existencia de colegios que segreguen por sexos y mantendremos, cómo no, la asignatura de religión en nuestras aulas. De este modo, los alumnos de la escuela pública podrán seguir cursando esta catequesis a la que invita -barra libre de adoctrinamiento- el Estado o bien podrán cursar, en su lugar, otra optativa no evaluable -nótese el sinsentido de esta negación- como la ineficaz y desquiciante MAE (no, no se molesten ni en interpretar las siglas: son tan inútiles como la materia a la que dan nombre).
(mostra l'article complet)

Es reprenen les proves de JQCV a Elx malgrat els impagaments

La Generalitat garantiza que los alumnos que no pudieron examinarse en Elche de valenciano el pasado sábado, debido a la negativa del profesorado a realizar las pruebas de nivel por los impagos del Consell, podrán hacerlo con normalidad este próximo sábado 24 de noviembre y el 1 de diciembre. (mostra la notícia sencera)

Una solució per als alumnes està molt bé. Sent molt que dissabte passat els alumnes de Mitjà es quedaren sense examinar a Elx. Per això, us demane disculpes.
Però els professors ens quedem sense saber quan cobrarem. Diuen que ens deuen de mitjana 138 euros, és a dir, 69 d'un examen de novembre i 69 d'un altre examen al juny. Però només parlen del nivell Mitjà. Cal tenir en compte que hi ha examinadors que assiteixen també a les proves dels altres nivells. Per tant, la mitjana seria més alta. Anem voluntàriament, sí, però no debades. De fet, he vist com molts companys ja han deixat d'assistir a les proves, no només pels impagaments. Hi ha més demandes. No cobrar ja ha sigut la gota que fa vessar el got.

Un ‘muralbob' per la llengua reivindica l'ús del valencià a Elx

“A Elx, en Valencià!” és el lema que s'ha pogut llegir en l'acció que han protagonitzat quatre centes persones al Parc Esportiu.

L'objectiu de la iniciativa és fer visible el suport social a la llengua i denunciar el retrocés en el seu ús d'ençà que governa el PP.
(més)

S'anul·la la 2a fase de nivell mitjà a Elx

(notícia)

Hui he pres una de les decisions més dures en la meua carrera professional: no examinar els alumnes. L’Administració no paga els examinadors de la JQCV d’Elx des de novembre de 2011, malgrat que els alumnes han pagat les seues taxes, les quals, per cert, van pujar l’any passat.

Esta decisió cal emmarcar-la dins del context d’impagaments i injustícies que els treballadors i els ciutadans en general estem patint en tot l’estat. Sóc conscient de la llarga llista d’empreses i institucions que no cobren o que pateixen mancances per falta de liquiditat (farmacèutics, famílies desnonades, dependents, serveis socials, sanitat, educació, justícia, etc.) i ni de bon tros considere que jo estiga per damunt de ningú ni que haja de cobrar abans. Crec que si tothom ens unírem i diguérem “açò no es retalla” “açò és injust”, potser podríem canviar moltes coses d’este món. Estic farta de veure com a una família li furten la casa o a un treballador el tiren al carrer amb l’excusa de la crisi. Hui nosaltres hem denunciat una injustícia més.

Sempre hem mirat pels interessos dels alumnes i hui ho hem fet també. Continuar examinant com si no passara res no és mirar pel bé dels alumnes. El problema s’allargaria, la gent continuaria pagant unes taxes “perquè sí” i la Conselleria incomplint. Si jo sabera que amb el diners que em deuen s’estiguera pagant els serveis socials estaria molt més tranquil·la, però sé que no és el cas perquè ells també estan sense cobrar.

Els ciutadans estem fent massa sacrificis per això és hora d’exigir responsabilitats. Com he dit abans, la decisió de hui ha sigut duríssima però espere que els alumnes ens entenguen i accepten les nostres disculpes per les molèsties que els hem pogut causar.

La unió fa la força.

M.Àngels Soler

La crítica

Com es fa la crítica d'un llibre (també pot servir per a la crítica cinematogràfica, gastronòmica, etc. amb variacions)

Introducció

Generalment crida l’atenció del lector. Pot ser una frase significativa del llibre o la descripció d’una escena que desperte la curiositat del lector.

Sinopsi

Descriu breument el fil argumental, sense desvelar-ne el final. Ací has de parlar dels personatges, del tema, del conflicte que motiva la trama, etc. S’escriu en temps present.

Crítica

Autor. Quines altres obres ha escrit? quines s’hi assemblen? Pots comparar-les. Si esta obra és diferent de la resta, també convé comentar-ho.

Tema tractat.

Gènere: comèdia, romàntica, drama, novel·la negra, novel·la històrica, etc.

A quin tipus de públic està adreçat? Per què?

Valoració

Història: està ben desenvolupada? és complicada o senzilla? segueix un ordre cronològic? és verossímil? t’hi identifiques?

Personatges: estan ben retactats? t’hi identifiques? què transmeten?

Tècnica narrativa: ús de figures retòriques, descripcions, simbolisme, etc.

Conclusió

Valoració personal. La recomanaries? Com es podria millorar? Què hi canviaries?

DIMECRES 14 DE NOVEMBRE NO HI HAURÀ CURS DE VALENCIÀ MITJÀ C1 AL CAMPUS D'ELX A CAUSA DE LA CONVOCATÒRIA DE VAGA GENERAL

Important: Aula C2 Sant Joan

L'aula per a la classe de dimarts 13 és la 0.7 de l'edifici 3.
Us recorde que el dimecres 14 no hi ha classe per vaga general.

Vine al muralmob d'Elx

18 de novembre a les 10:30
Parc Esportiu d'Elx

Una activitat divertida, familiar i en defensa de la nostra llengua i la nostra cultura.
Participeu-hi!

Millorem el llenguatge

Patidors i contemplatius de mena

Publicat el 26 setembre 2012 per Núria Puyuelo

 

En català hi ha tota una sèrie de verbs que s’usen abusivament. Són verbs que podríem dir que són moda i que per tant els mitjans de comunicació i els parlants els utilitzen en excés, i a vegades impròpiament, pensant que així empren un català més genuí o nostrat.
Un cas seria el verb patir. Ja sabem que els catalans som patidors per natura, però no cal fer servir aquest verb a tort i a dret com si no tinguéssim altres verbs per expressar-nos. Segons la normativa, només patim quan experimentem un dany o un dolor (“pateixen fam”), quan estem afectats habitualment d’un dolor o un mal físic (“pateix de migranya”) o quan ens neguitegem (“pateix perquè encara no ha arribat”).Un exemple d’ús abusiu extret de la premsa seria: “Les carreteres van patir molts problemes de trànsit el dia de la vaga”, que podríem reformular amb el verb haver-hi, “a les carreteres hi va haver molts problemes de trànsit el dia de la vaga”.
Un altre verb és contemplar. Segons el diccionari, significa ‘mirar atentament’ i ‘donar (a algú) tots els gustos, totes les satisfaccions’. Per tant, no són correctes les frases “la Constitució no contempla la reclamació d’un estat propi per a Catalunya”, que podríem substituir per “la Constitució no preveu la reclamació d’un estat propi per a Catalunya”, o bé “el projecte contempla la construcció de 36.000 habitacions d’hotel”, en què podríem reemplaçar el verb contemplar per incloure, establir o disposar. Un verb similar a contemplar és observar, que vol dir, entre altres significats, ‘mirar una cosa amb atenció contínua’ i que per tant hem d’evitar fer-lo servir quan es vol dir simplement mirar o veure.

Sabíeu que…
També s’abusa del verb ‘realitzar’, que podem substituir per ‘fer’, ‘elaborar’ i ‘establir’, entre d’altres. Un exemple seria “els alumnes han realitzat l’examen correctament”, que podríem substituir per “els alumnes han fet l’examen correctament”. Per tant, convé reservar ‘realitzar’ per a significats més específics, com ara “la feina em realitza”.

(font)

El valencià a Alacant: una història amagada

Un documental que és una novetat a Alacant: El valencià a Alacant, una història amagada. En un format audiovisual, produït pel SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans) i amb la col·laboració d'entitats com el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, amb aquest vídeo podem fer un recorregut per la situació de la nostra llengua a Alacant.

A través de testimonis de gent major que ha viscut tota una història de repressió i prohibició cap al català, fins als testimonis més joves que amb la seua faena dia a dia fan possible la resistència de la nostra llengua se'ns conta, amb aquest documental, una història amagada.

Com el valencià, i amb ell la nostra cultura, han patit la discriminació durant els últims anys i com les noves generacions lluiten per recuperar-lo.

Com es pronuncia el pronom feble HO ?

El pronom feble ho es pot pronunciar de quatre maneres diferents en l'estàndard valencià:

[o] darrere d'un verb acabat en consonant o semivocal: portar-ho, mireu-ho
[ew] o [u] (segons el parlar) davant d'un verb començat per consonant: ho porta
[ew] formant síl·laba amb un pronom apostrofat: m'ho porta
[w] en contacte amb una vocal: li ho porta, porta-ho, ho admet

Els menys privilegiats

Diana Irene Campello

La primera vegada que vaig arribar a Bolívia tenia la idea que hi anava a ajudar, a posar la meva voluntat i els meus coneixements al servei d’altres persones més necessitades, menys privilegiades que jo. Més tard vaig comprendre com n’estava, d’equivocada! 
Vam aterrar a Santa Cruz una matinada de novembre, humida i calorosa. Encara ens quedava més de dotze
hores de viatge fins a la destinació final, un poblet al cor de la selva amazònica. «L’hospital» és, en realitat, el centre de salut del poble. Han habilitat una sala al pis de dalt que fa també de quiròfan. Disposem d’un respirador, que funciona gairebé sempre; d’una taula de quiròfan construïda de peces soltes d’altres taules; de bona il·luminació i d’alguns armaris per col·locar els medicaments; d’una torre de laparoscòpia portada per una ONG fa uns anys; i també de material quirúrgic. Els fungibles i els medicaments els portem nosaltres en cada viatge.

(obri l'article complet)

Professors sense cobrar

A la llista d'impagaments de la Generalitat Valenciana (farmàcies, llei de la dependència, proveïdors...) cal afegir els examinadors de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/11/05/valencia/1352114102_637457.html
En concepte de què paguen els alumens les seues taxes si els examinadors no cobren des de fa un any?

Correllengua a Crevillent

       

La capilla del misterio de Elche

      La Llei 13/2005, de 22 de desembre, de la Generalitat Valenciana, del Misteri d'Elx, norma jurídica aprovada amb la finalitat d'assegurar la preservació, la pervivència i l'enriquiment del Misteri d'Elx, comparteix una característica amb la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià: és de les poques lleis redactades ab origine en valencià. I ho sé perquè dirigia el servei de traducció de la Conselleria de Cultura el 2005, quan va ser aprovada per les Corts Valencianes i publicada en el DOCV (podeu llegir-la en el DOGV del moment: http://goo.gl/Pb5Ia).

Quan la Llei va ser redactada, els serveis jurídics de la Generalitat tingueren ben clar des del principi que el nom de La Festa, en la versió en castellà de la Llei, hi havia d'aparéixer en valencià, com també el nom de la Capella (i no "Capilla"). I l'argument no cal matar-se a buscar-lo: el Misteri és en valencià; per tant, La Festa i els òrgans que la integren han de tindre el nom en valencià. Perquè el valencià, com el Misteri, és un element enriquidor d'Elx, que ens ajuda a créixer com a societat, una societat que necessita ser multilingüe, i que ha d'estar orgullosa de tindre dos llengües, perquè això ens fa privilegiats, ens fa rics culturalment.